Filosofia en xarxa

"No hi ha res de bo o dolent mes que la bona o dolenta voluntat"

Kant, amb aquesta afirmació, ens està dient que no hi han coses b ones o dolentes sino que una cosa es defineix com a bona o dolenta segons l'actitud de la persona que realitza aquesta acció, és a dir, que s'ha de tindre en compte la voluntat en l'acte realitzat per poder definir si aquest és bo o dolent, per tant una acció que sempra es presa com una cosa dolenta pot no ser-ho si l'actitud i la finalitat d'aquesta acció pot ser un bon fi. Un clar exemple el podem trobar en alguna persona que roba únicament per obtenir uns diners molt ràpids i sense treballar, però la persona que roba per donar de menjar als seus fills esta robant igual pero ho fa amb una actitud bona és a dir que vol donar de menjar i alimentar als seus fills.

Idees principals

Aquest text forma part de  l'Abstract de David Hume, un dels empiristes més importants de tota la filosofia, principalment el que ens introdueix l'autor es que l'èsser humà no pot demostrar que allò que hagi de succeir sigui igual que al passat. Els humans ens basem en el costum, com que una cosa sempre ha estat així dons sempre ho serà, però no podem afirmar amb certesa que demà sortirá el so.

Títol secundari : Casualitat irracional.

Anàlisi

Tots asociem per costum a tot efecte una causa, però això no es del tot cert encara que diem que ho és pel simple fet de que avegades en el passat hem experimentat efectes que han esdevingut en una causa. És cert que el que en un passat ha sigut en un futur pot esser, però no hi ha cap prova o evidencia que ens faci estar segur de que per exemple el sol tornarà a sortir l'endemà. Un exemple molt clar també es que quan veiem una bola de billar en direcció a una altra, com sempre hem vist que una a empenyat l'altre doncs pensem que aquesta serà moguda per la bola que es mou però fins al moment que aquestes dues boles no col·lisionen no podem dir a ciència certa el que passarà.

Comparació 

David Hume afirma que tots els coneixements provenen de l'experiència, ja que és un empirista i també, que tot allò que coneixem ho fem a través dels sentits. Mentres que Descartes que es un racionalista creu que no ens hem de fixar en l'experiència sino que hem de utilitzar la nostra raó.

Sigues filòsof, però enmig de tota la teva filosofia, continua sent un home

Aquesta frase pertany al filòsof David Hume, la idea que principalment ens vol transmetre Hume, és que no dediquem la vida únicament a pensar, destaca que el fet de fer-ho és important ja que gran part del coneixement prové del fet de que algú altre va reflexionar i extreure conclusions d'un fet particular que després va poder comprobar més vegades i va formular una teoria o principi.  

Idees principals

En aquest text, podem veure com Locke ens presenta la idea de que el poble té uns drets, tot ciutadà té dret a revelarse contra el govern en favor d'obtindre un de millor per al poble i segons l'autor ha d'exigir aquest bon govern pel bé del seu poble.

Títol secundari : Democràcia directa.

Anàlisi 

Aquest fragment de text pertany al "Segon tractat sobre el govern civil" del filòsof John Locke, els ciutadans segons Locke escolleixen una forma de govern o unes persones que els representen a tots per governarlos, però cuan aquests els que han sigut escollits no actuen en consequència amb les idees que van presentar per ser escollits i ho demostren més d'una vegada, és a dir, que donen a entendre que no es una equivocació, sinó que aquest govern té unes altres finalitats, el poblé, té tot el dret a revoltarse contra aquest govern i posar aquest poder en mans d'algú que pugui garantir un govern transparent i sense mentides, ja que com diu l'autor "les formes de govern enganyívoles són molt pitjos que l'estat de natura o la pura anarquia" ja que la solució és molt més complicada.

Comparació

Locke es pot comparar amb Plató ja que l'organització de govern que proposen es molt semblant, segons Plató el poder va baixant d'esgraó fins arribar a les mans del poble i Locke diu que el poble és el que ha de tindre aquest poder, com gairebé tohtom que governa al cap i a la fi fa el que li dona la gana, els únics que poden actuar en conjunt i mirant un bé comú per a tots pot ser el poble, encara que aquest poble sigui enganyat per les propostes de govern.

Idees principals

En aquest text l'autor principalment ens transmet la idea de que quan el govern civil es crea, la societat necessita un cos polític que governi aquest govern civil. Aquesta institució ha de dur a terme les accions que la majoria consideri correctes. I tothom ho haurà de respectar. 

Títol secundari : Decisió de la majoria.

Anàlisi

En aquest fragment a analitzar podem observar com Locke ens introdueix que succeeix quan els homes comencen a relacionar-se i deixen l'estat de natura, que com bé he explicat en l'entrada anterior les lleis estan basades en els principis de raó, en aquest cas entren a la societat mitjançant un pacte mutu. Per que tot això sigui possible com bé diu l'autor és necessàri un orgàn que organitzi tots aquests pactes i faciliti la possibilitat de la creació d'una societat, a més a més aquest govern ha de garantir la protecció d'allò que els éssers humans gaudien en la natura, sinó quin sentit té unirse a una societat si no guanyes res i a més a més perds drets que abans si que tenies. Així doncs les accions que faci el govern seràn triades per majoria popular i aquestes accions seràn considerades legítimes, pel simple fet de que és una representació del que els ciutadans volen.

Comparació

Locke considera que el govern és una representació directa de la majoria, mentres que altres autors com Rousseau diu que l'home per naturalesa és bo i que al formar una societat dona la seva llibertat natural i rep la llibertat civil.

Idees principals

Les idees que l'autor ens vol transmetre amb aquest text, és que l'estat de natura no és un caos amb conflictes i guerra com deia un filòsof anomenta Hobbes, sinó que és un estat on tots els homes obeeixen certes lleis basades en la raó. Això crearà una societat on la llibertat és un dret natural.

Títol secundari : Llibertat absoluta.

Anàlisi

Aquest text pertany al Segon tractat sobre el govern civil  de John Locke i en el mateix, podem veure reflexada la teoria de Locke pel que fa a l'àmbit de la política. L'estat de natura és l'estat natural on vivia l'home abans de que la societat fos creada i és la forma en que els homes actuaven sense cap tipus de conflicte. L'home en aquest estat té llibertat per a tot menys a les accions on aquesta llibertat impliqui la mort d'un altre home o la mort d'ell mateix ja que tot ésser té una tendencia natural a sobreviure. També fa referència a les lleis d'aquest estat i explica que totes aquestes provenen de la raó. Les lleis bàsiques diuen que no es pot atemptar contra la vida, la salut la llibertat i les possessions. Per tant cadascú ha de procurar la seva existència i la dels altres, partit d'un estat igualitari.

Comparació 

En la teoria que defensa Locke els homes són moguts pel sentit comú i les lleis creades per la raó, cosa útopica en aquesta societat en la que tothom busca el seu propi benefici fins i tot utilitzant a l'altre com un mitjà.

Hobbes diu que l'estat de natura es caracteritza per la guerra i els homes lluitant per sobreposar la seva existència per damunt de la dels altres. 

Per tant Locke defensa una idea molt maca però poc realista en aquest sentit.

Idees principals

La idea principal d'aquest text que John Locke ens vol transmetre és que les idees són innates, el fet de que siguin innates comporta que aquestes no poden ser grabades a la ment i això vol dir que hi aquestes idees romanen a la ment ja que han sigut percebudes pels sentits. És a dir que tota idea prové de l'experiència.

Títol secundari : L'experiència, la font de les idees.

Anàlisi del text