Filosofia en xarxa

Saber vulgar : Es funda en <<l'experiència de la vida quotidiana>>. Es centra en el què i no en el perquè.


Saber científic : Es centra en el perquè de les coses mitjançant l'experimentació i la aplicació de les matemàtiques a l'estudi de la realitat.


Tècnica : Planteja reptes a la ciència i la impulsa a nous descobriments.


Ciència moderna : Estudi sistemàtic de la realitat a partir de l'experiència d'una experimentació i aplicació de les matemàtiques.


Mètode : Són maneres de demostrar, treballar o explicar algún concepte de la realitat.


Sil·logisme : Procés de raonament que permet derivar d'una o diverses proposicions donades.


Axiomes : Principis indemostrables dins del sistema deductiu.


Inducció completa : Conclusió extreta a partir d'una sèrie de casos que no són tots existents. Coneguts per l'experiència de la que es deriven lleis generals.


Hipòtesi : Afirmació elaborada a partir de fets observats que no han estat verificats.


Llei : Enunciats universals que estableixen el comportament de la relitat.


Verifiació : Comprovació d'una hipòtesi quan els fets observats concorden amb els fets deduïts a la hipotèsi.


Comprensió : Captar el sentit d'un esdeveniment, per situar-se dins d'aquells fets.


Mite : Narració fantàstica que explica l'origen i la regularitat del cosmos a partir de forces sobrehumanes.


Mètode Empiricoracional : Se centra en l'origen del coneixement i diu que ve donat per una realitat sensible e inteligible.


Racionalisme clàssic : Combinació d'intuïció i deducció, segons el model matemàtic.


Revolució copernicana del coneixement : Canvi de perspectiva en l'estudi del saber que es centra en el subjecte.


Joc de llenguatge : Diferents maneres d'utilitzar el llenguatge per descriure situacions comunicatives i formes de vida.


Hermenèutica no normativa : Considera que la filosofia descobreix els elements que fan possible a comprensió sense posar normes.


Ontología : Branca de la filosofia teórica que estudia el propi ésser.

Etiquetes de comentaris: 7.Definicions del primer tema

Només es pot aprendre a filosofar. és a dir, a excercitar el talent de la raó seguint els seus principis generals en certs assajos existents [...].

El concepte de filosofia només constitueix un concepte d'escola, és a saber, el d'un sistema de coneixements que només busquen com a ciència, sense altre objectiu que la unitat sistemàtica d'aquest saber i consegüentment, que la perfecció lògica del coneixement. Però hi ha també un concepte còsmic (conceptus cosmicus) de la filosofia que sempre ha servit de fonament a aquesta denominació especialment quan es va personificar, per dir-ho així, i es va representar com a arquetip en l'ideal del filòsof. Des d'aquest punt de vista, la filosofia és la ciència de la relació de tots els coneixements amb els fins essencials de la raó humana (teleologia rationis humanae), i el filòsof és un legislador d'aquesta mateixa raó, no un artífex.

Immanuel Kant

Crítica de la raó pura

Aquest text, és un fragment adaptat de la obra "Crítica de la raó pura" escrita per Immanuel Kant. 

Les idees principals que podem extreure del text, és que aprenem a filosofar utilitzant el talent de la raó. La filosofia es un concepte d'escola és a dir que ens la introdueixen a l'escola. Però per una altre banda la es un conjunt de coneixements ordenats amb lògica, conceptus cosmicus , en el que els filòsofs s'inspiraven. La filosofia és una ciència que relaciona els coneixements amb els fins de la raó humana.

Com a títol posaría ; Filosofia, la ciència que relaciona tot.

El text esta estructurar en dos paràgrafs, en el primer paràgraf, ens introdueix a l'aprenentatge de la filosofia. En el segon Kant, ens explica que la filosofia és un concepte d'escola, conjunt de coneixements que tenen com a objectiu el saber, ens relaciona el concepte de la filosofia a l'escola i el concepte còsmic, que és la base de la filosofia. 

Per tant podem dir que la filosofía sorgeix del seu dubte i a l'hora del concepte còsmic.


Aquest text defensa el mètode trascendental de Kant, no mira d'esbrinar quin és l'origen del nostre saber sinó com passa amb l'empirisime i el racionalisme mira de fomentar-lo, de donar-ne raó. 
El mètode empirico racional parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement els sentits i l'enteniment. 


A diferència del mètode trascendental aquest diu que tenim dos origen del coneixement i el trascendental l'esbrina.

Etiquetes de comentaris: 6.Concepte còsmic de la filosofia

El mite de la caverna, Plató explica l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca cova. Presoners lligats de coll i cames, de manera que es veuen obligats a mirar sempre endevant sense poder girar mai el cap. La llum que il·lumina la cova prové dun foc encès darrera d'ells. 


Plató, per boca de Sòcrates, diu que imaginem un camí elevar i llarg entre les presoners i el foc, on s'hi ha construit un mur per on passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobre pasen, aquests homes a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius no poden veure res més que les ombres de les figures projectades pel foc a la paret de la caverna, i mancats d'una altre educació pensen que les ombres que veuen són els objectes reals, la mateixa realitat. Plató els convida a imaginar que un d'aquests captius comença a veure que es pot treure les cadenes i que pot caminar i sortir, amb molt d'esforç. Un cop hagi sortit, la llum del sol l'enlluernaria i hauria de buscar les ombres i les coses reflectides a l'aigua; més endevant s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria la realitat i el què les coses són i podria contemplar-les amb tot el seu esplendor.


Sócrates fa entrar de nou al presoner a l'interior de la caverna perquè te l'obligació moral de explicar-ho als altres presos i alhora convèncer-los que viuen en l'engany i en la falsedat. Però la gent presonera, alienada des de la infància el prenen per boig.


Actualment el mite de la caverna ha sigut recreat amb películes com "Matrix" i el "Show de Truman".

Etiquetes de comentaris: 5.Mite de la caverna

Els homes comencem i van començar sempre a filosofar moguts per l'admiració; al principi, admirats davant els fenòmens sorprenents més comuns; després avançant poc a poc i plantejant-se problemes més grans, com els canvis de la lluna i els relatius al sol i les estrelles, i la generació del univers. Però el que es planteja un problema o s'admira reconeix la seva ignorància. (Per això estimar els mites és en certa manera filòsof; ja que el mite consta d'elements meravellosos.) De manera que, si van filosofar per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en vista del coneixement, i no per alguna utilitat. I així ho testimonien els fets. Per què aquesta disciplina va començar a buscar-se quan ja existien totes les coses necessàries i les relatives al descans l'ornament de la vida. és, doncs, evident que no la busquem per cap altra utilitat. sinó que, tal com anomenem home lliure al que ho és per si mateix i no per un altre, així considerem aquesta com l'unica ciència lliure, ja que ho és per si mateixa.

Aristòtil, Metafísica

Proposa un altre títol :

L'origen de la filosofia.

Quin és segons l’autor l’origen de la filosofía ? 

Segons l'autor, la filosofia ve donada per l'admiració, la contemplació de la natura i les inquetuds per saber el per que de les coses que no sabem, ni coneixem. Cada cop la filosofia planteja qüestions més grans i complexes, hem de tindre admiració no només per a la filosofia, per qualsevol cosa que fem, així podrem superar i respondre els obstacles que ens trobarem per el nostre camí de la vida.

Que significa que quan plantejem un problema reconeixem la nostra ignorància ?

Doncs que cada cop que ens pregunten alguna cosa, ens adonem que no la sabem per tant, podriem dir que filosofar és admetre la ignorància d'un mateix. Podem tindre uns coneixements, però mai arribarem a saber tot. Si filosofem per fugir de la ignorància coneixerem el saber.

La filosofia és útil ?

Sí, per què ens ajuda a compendre i conèixer tot el que ens envolta, amb la filosofia aprenem a valorar el que els ignorants no podem veure per la manca de coneixements i saber.

Compara el saber del text amb altres tipus de saber 

El saber filosòfic és un saber es basa en el fet de preguntarse coses  i desenvolupar un saber a partir dels coneixements apresos. Els pensadors obtenen l'experiència pensant, això per a mi és el que la diferencia amb el saber tècnic, per filosofar cal saber aplicar la raó per argumentar la realitat. En canvi el saber tècnic es aplicar coneixements que tu no has descobert per aconseguir un objectiu. Per a mi no té molt mèrit aplicar el que va descobrir una persona, el saber tècnic es més aplicar que pensar

Etiquetes de comentaris: 4.Al principi hi ha l'admiració