Idees principals
Aristòtil esmenta que les persones són socials i tenen aquesta capacitat de ser-ho per naturalesa per el fet de ser persones i posseir paraula. Les persones que actuen incívicament es donat o bé per el desconeixement d'actuar bé o perquè són inferiors intelectualment parlant.
Títol secundari
L'ésser humà, un ésser sociable.
L'ésser humà, un ésser sociable.
Anàlisi
Aristòtil explica que l'ésser humà és un animal civic que poseeix el llenguatge. Donat que hi ha una necessitat de comunicar-nos amb els altres dins de la societat. Això es contrastat amb els animals que actuen per instint i estímuls, és a dir, acció - reacció, per tant sense pensar i això genera que un animal no pugui diferenciar el bé del mal o la opció més coherent. No pot existir cap home incívic per naturalesa ja que aquest mateix quedaria per sota la condició humana, ja que un home sense la societat no pot viure per ell mateix. No desenvoluparia aquestes capacitats sense una societat en la que es pogues comunicar i aprendre a conviure.
Comparació
Mentres que Aristòtil creu que l'ésser humà és sociable per naturalesa, John Locke defensa que l'home ha de realitzar un pacte amb la societat per poder viure en harmonia, però que no és sociable per naturalesa.
Comparació
Mentres que Aristòtil creu que l'ésser humà és sociable per naturalesa, John Locke defensa que l'home ha de realitzar un pacte amb la societat per poder viure en harmonia, però que no és sociable per naturalesa.
0 comentaris: