Segons epicur el plaer és el principi i el fi de la felicitat ja que el primer plaer que coneixem l’assimilem com a bé i per tant aquest bé és el fi per a arribar a una felicitat que és l’objectiu de la vida, ser feliços. Segons l’escriptor moltes vegades rebutjem plaers molt grans que encara que ens poden proporcionar un gran moment de felicitat, després hi ha un gran dolor per les seves consequencies i que moltes vegades és preferible un dolor que un gran plaer que després ens porti pitjors coses. És a dir que tot plaer en sí és un mal però mentres no hi hagi un excés de plaer no pasa res, per tant, no tots s’han d’evitar.. També ens explica que no té sentit tenir por a la mort, ja que quan ella està nosaltres no, i quan nosaltres estem ella no està.
L’autor comença el text parlant sobre la felicitat i afirma, que indepenedentment de la nostra edat aconseguirem la salut de l’ànima i per tant arribarem a la felicitat, ja que els joves troben la felicitat en el que fan per aconseguir el futur que desitjen; i els vells la troben mitjançant el record.
Afirma l’existència dels Deus però esmenta que no tenen cap interés en nosaltres, és a dir, que el nostre destí, vida i felicitat no están creats per ells si no que ens ho busquem nosaltres.
Tant el bé com el mal resideixen en les sensacions i la mort és la privació de les mateixes, no sentirem ni el bé ni el mal quan morim, i per això no ens ha de fer por.
Entre aquests desitjos i plaers trobem uns que són necessaris i altres no necessaris. Els necessaris són desitjos que et porten a la felicitat, mentre que els no necessaris només et fan entrar en una espiral de desitjos sense fi.
Epicur explicar que si coneixem bé els nostres desitjos, sabrem entendre quins ens porten cap a la felicitat i podrem actuar en consequencia amb aquests per tal de aconseguir la salut de l’ànima i arribar a un punt en que nodesitjem cap cosa mes perquè haurem arribat a la felicitat.
El plaer es el principi de la vida feliç diem que el plaer és l’única finalitat a la nostra vida però que el mateix ésser humà es capaç de renunciar a aquest plaer, aquesta felicitat, a una gran part de la seva vida ja que l’excés de aquests mateixos ens produeixen un dolor més gran. És a dir que els bens materials no són els que ens proporcionen la felicitat sinó que la felicitat ve donada per la satisfacció d’una necesitat propia, l’autor posa un exemple molt bò “Els aliments senzills proporcionen el mateix plaer que un àpat exquisit, quan satisfan plenament el dolor de la fam; i el pa i l'aigua produeixen el més gran plaer quan se'n nodreix qui en té necessitat.”.
És a dir que no hi ha bens, objectes, situacions a la vida que ens proporcionin més felicitat que un altre, sinó que segons l’autor hi han diferents graus de plaer, però que contràriament els plaers més grans comporten dolors més grans, és a dir, que és el peix que es mossega la cua.
a font fiable i certa ja que més d'un cop ens han enganyat amb una falsa percepció de la realitat i com que ho han fet una vegada ho poden tornar a fer. I per acabar diu que no sap si el que viu es un somni o és la realitat.
0 comentaris: