Filosofia en xarxa

—[...] Un home serà just si observa el principi que hem exposat tantes vegades.
—Així és.
—I què? —li vaig dir—. Hi ha alguna cosa que enfosqueixi la nostra visió de la justícia i

que faci que sembli diferent de la que se’ns ha revelat a la ciutat?
—No ho crec —va dir.
—Hi ha una manera —vaig observar— d’assegurar-nos-en completament, si és que enca-

ra hi ha algun dubte en la nostra ànima: n’hi haurà prou amb comparar-la amb certes nocions corrents. Per exemple, suposem que a la ciutat o a l’home que per naturalesa i criança s’hi assembla, se li confiés una certa quantitat de diners. Ens semblaria que aquest home se n’apro- piaria? [...]

—No.

—I, per tant, no estarà el nostre home ben lluny de cometre sacrilegis, robatoris o traïcions privades o públiques contra els amics o contra les ciutats?

—Ben lluny.
[...]
— I la causa de tot això no és que cada part de la seva naturalesa fa el que li toca, tant pel

que fa a governar com pel que fa a obeir?
—Aquesta n’és la causa i no una altra cosa.
—Tractaràs, doncs, d’esbrinar si la justícia és una cosa diferent d’aquesta virtut que pro-

dueix tals homes i tals ciutats?
—No, per Zeus —va dir.
—Hem acomplert del tot, doncs, el nostre somni: aquell pressentiment que ens deia que,

quan anéssim fundant la nostra ciutat, podríem, amb l’ajut d’algun déu, trobar un cert princi- pi i imatge de la justícia.

—Ben cert.

—Teníem, efectivament, Glaucó, una certa semblança de la justícia, que, per això, ens ha estat de profit: el principi que qui per naturalesa és sabater ha de fer sabates i no una altra cosa, i qui és constructor, construccions, i així tots els altres.

—Així sembla.

—I en realitat la justícia sembla que és això, però no pel que fa a l’acció exterior de l’ho- me, sinó a la interior sobre si mateix.

PLATÓ. La República, IV

Idees principals

En aquest text Plató manté un diàleg amb Glaucó al que li pregunta sobre la justícia i el seu principi que es pot trobar en el món intel·ligible de les idees. Ja que l'individu serà just cuan conegui aquesta idea ja que segons Plató no podem arribar a una essència sense tindre un cert coneixement d'aquesta mateixa.

Defineix

Justicia : Sincronització entre les parts de la naturalesa en una ànima.

Parts de la naturalesa : Totes les qualitats que defineixen i retracten una ànima.

Anàlisi

Segons el text, la justicia és una virtut que es coneix a través del seu propi principi i aquesta es reprodueix cuan hi ha un equilibri entre les diferents parts que formen l'ànima en un home o dona. És a dir que la justicia és un principi universal que governa les diferents parts de l'ànima per que actuin en concordància, per tant aquesta no és fruit de les relacions humanes sinó que és produida per la funció que fa dins de l'anima.

Comparació

Plató creu que la justicia és una força que fa que les diferents parts de l'ànima actuin entre sí de manera correcta. Els sofistes creuen que la justícia existeix en el que és més fort, és a dir que el més inteligent podrà governar per sobre dels altres.

Opinió personal

Segons la meva opinió considero que la justicia és una balança que equilibra les relacions i problemes entre els humans, no les diferents parts de l'ànima que fan que un cos pensi i actui en conseqüència.

Back Top

Etiquetes de comentaris: República IV