"L'ànima, doncs, essent immortal i havent nascut molts cops, i havent vist efectivament totes les coses, tant les d'ací com les de l'Hades, no hi ha res que no hagi après; de manera que no hi ha de què estranyar-se si és possible que recordi, no tan sols la virtut, sinó la resta de les coses que, per cert, abans també coneixia. Com la natura guarda parentiu amb si mateixa i com l'ànima ho ha après tot, res no impedeix que qui recordi una sola cosa -això que els homes anomenen aprendre-, trobi ell mateix totes les altres, si és valent i infatigable en la recerca. Car, en efecte, cercar i aprendre no són res més, en resum, que reminiscències."
Idees principals
En aquest text Plató esmenta que l’ànima es reencarna varies vegades i que abans d’unirse al cos ha vist i experimentat coses que en unirse al mateix s’obliden però mitjançant el record poden tornar a reproduir-se a la vida.
Títol secundari
Consciència del record.
Anàlisi de text
En aquest text Plató ens introdueix la teoria de la remniscència del ànima. Aquesta diu que les ànimes abans d’unirse al cos han estat aprenent del món intel·ligible conceptes que un cop aquesta anima s’indexi i s’uneixi a un cos oblidarà. Però el text ens diu que mitjançant el record aquests conceptes poden ser tornats a apendre i tenim un exemple amb els comportaments innats dels nens. És a dir que com bé diu el text la natura no actua per atzar sinó que actua per necesitat i en conseqüencia ho sap tot, ja que ningú pot ensenyar ni educar a la naturalesa. Per això deduim que l’ànima és un món de les idees en petit ja que no es pot notar a través dels sentits però amb l’ajut del record podem veure aquestes idees. Per tant, només som records i idees, ja que per Plató l’ésser humà és la seva ànima.
Comparació
Plató diu que l’ésser està format per una ànima que és la part immortal e inmutable i per un cos que actua com a presó de l’ànima que és la part física i no eterna, ja que l’estat natural de l’ànima es trobarse al món de les idees sense estar unida a un cos.
Descartes diu que l’home es una barreja de ment que és la substància pensant i cos la substància extensa. I que aquests dos són totalment diferents i independents un de l’altre.
És a dir que trobem que comparteixen la idea de que l’ànima és la substància de l’ésser però per a Descartes no existeix un món intel·ligible i no nega que els sentits siguin una mera percepció o aparença i per tant per a ell poden ser reals.
0 comentaris: