"- Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.- Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d'escoltar i d'espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si. - Doncs sí, és ben bé així -observà.- Però no n'hi pot haver gaires de capaços d'accedir a la bellesa en si i veure-laen la seva essència.- No, d'aquests n'hi haurà ben pocs.- Doncs, a veure: el qui reconeix les coses boniques, però no la bellesa en si, i és incapaç de seguir aquell que pretengui fer-lo arribar al seu coneixement, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? (...) Doncs què? El qui, ben a l'inrevés, té la bellesa en si com una cosa, i és capaç de contemplar-la en si i també els objectes que participen d'ella, i és capaç de veure què no participa d'ella i ella, de què no participa, aquest tal, què et sembla? Viu dormint o despert? Doncs, dels pensaments d'aquest en direm, raonablement, per tal com sap, 'saber', i dels de l'altre, per tal com opina, 'opinió'.
Comparació
Mentres que Heràclit afirma que de la unitat de contraris com la nit i el dia sorgeix la més bella harmonia i es creen idees totalment oposades.
Plató diu que les idees es troben al món sensible o intel·ligible i que no poden ser trobades per tohtom i que el món dels sentits és una simple percepció i que per tant no es apte ni cert.
0 comentaris: