La idea que l’autor ens vol transmetre en aquest text és que bàsicament la persona és redueix a un element no físic, és a dir psíquic, ja que un ésser és un element pensant. Esmenta que el cos és completament diferent de l’ànima cadascun d’aquests dos elements és un món.
Aquest text és una de les Meditacions metafísiques, escrites per el filòsof René Descartes.
Com a títol secundari jo posaria ; El jo psíquic i el jo físic.
Aquest text s’estructura en un paràgraf, Descartes ens vol explicar i fer entendre la idea de la relació entre consciència - ànima - persona ja que no tot és el mateix, això ho podem veure en el text en la reflexió que diu que cuan pensem és el jo qui ho fa, és a dir l’ànima que ens caracteritza interiorment, però aquesta es completament diferent del nostre cos, per tant l’ànima pot exisitir independenment del cos i viure sense ell.
El Dualisme platònic esmenta que la unió cos i ànima es un accident, l’ànima és inmortal i immaterial i ja existia abans d’unirse al cos, de manera que el veritable ésser humà és la seva ànima.
El Dualisme cartesià Afirma que l’ésser humà está compost per la unió de dues substàncies completament diferents el cos, substància extensa i l’ànima substància pensant.
Per tant el dualisme platònic troba una relació entre cos i ànima, mentre que el dualisme cartesià diu que totes dues són substàncies independenment diferents.
0 comentaris: