La idea amb la que primer de batxillerat es queda de la pel·lícula és que en la societat actual, importen més les empreses i els bens econòmics que la dignitat i dret de les persones.
El creador del "Show de Truman" és com un Déu d'un petit món, ja que realment està condicionant i secuenciant les idees i moviments d'en Truman. Christoff juga a ser un Déu a la vida del personatge ja que a l'escena final podem veure com d'alguna manera el director es presenta com a Déu cuan li parla desde "el cel".
Truman accepta la realitat tal i com es presenta, és a dir cap de nosaltres actualment, es plantejaria la idea de que la nostra vida fos un món irreal. La realitat nostra és la veritat que millor acceptem. Truman està predestinat, ja que el director del Show escolleix que fer amb la seva vida.
Hem comparat aquesta pel·lícula amb el programa "Gran Hermano" que bàsicament genera diners en base l'espectació del dia a dia d'un grup de persones.
La música de la pel·lícula és un punt fort a destacar ja que ens fica més a la situació de la mateixa.
També hem trobat similituds amb "Matrix" i la obra de "La vida es sueño".
És a dir que tots els éssers humans tenim dret a la intimitat i aquesta no pot ser violada.
0 comentaris: