Què s'entén habitualment per <<veritat>>? La paraula <<veritat>>, elevada i al mateix temps, desgastada, quasi buida, fa al·lusió a allò que fa cert el que és cert. Què és quelcom cert? Diem, per exemple : <<És una verdadera alegria col·laborar en l'èxit d'aquesta tasca>>. Pensem : és una alegria pura, real. El que és cert és real. D'acord amb això parlem d'or veritable a diferència del fals. L'or fals no és realment el que sembla. És només una <<aparença>> i, per tant, irreal...
No obstant això, no només una al·legoria real, a l'or autèntic i a tot ens d'aquesta espècie, els anomenem veritables, sinó que anomenem cert o fals també i sobretot, els nostres enunciats sobre l'ens, que pot ser, ell mateix, segons la seva espècie, autèntic o inautèntic, i en la seva realitat així o d'una altra manera. Un enunciat és cert quan el que diu coincideix amb la cosa que enuncia. També en aquest cas diem: concorda. Però ara no concorda la cosa, sinó la proposició. El cert, sigui una cosa verdadera o una proposiciócerta, és allò que concorda. Ser cert i veritat significa concordar i, per cert, de doble manera: d'una banda, la concordança d'una cosa del que es presumeix i, de l'altra, la coincidència d'allò esmentat en l'enunciat amb la cosa.
Adaptat de Martin Heidegger,
De la esencia de la verdad
El text principalment ens vol comunicar què s'entén per el terme de la veritat es refereix a una cosa que es certa, però tampoc sabem el què és cert, per tant cuan afirmem que alguna cosa es veritat, parlem només d'aparençes per tant coses irreals.
També diem veritat, a les afirmacions científiques que son demostrades a la seva concordacia amb un fet de la vida, però això no vol dir que sigui veritat, es merament una coincidència.
Títol secundari : Saber coincidir a l'existència.
Aquest text és una adaptació del text <<De la esencia de la verdad>> escrit per Martin Heidegger. El text s'estructura en dos paràgrafs.
En el primer paràgraf, qüestiona el terme de la veritat, parlem de la veritat sense saber el què és i per tant estem parlant sense saber, per tant som ignorants, aquest món esta format per objectes i aparençes res més.
També utilitzem el terme cert o fals cuan, tenim una certesa subjectiva sobre algun terme o concepte. L'objectiu del coneixment és obtenir resultats certs. El problema és que no podem estar segur que quelcom és vertader. Per poder determinar si una proposició és certa ha de concordar amb la proposició incial. La ment és un mirall de la realitat.
Dubte : Estat en què no es pot afirmar o negar la veritat d'un judici per què les raons que están a favor i les que están en contra tenen una força semblant.
Certesa subjectiva : Estat en què la ment afirma la veritat d''un judici sense admetre cap possibilitat d'equivocació.
Per tant un dubte podría ser una proposició real si no es pot negar amb una altre. Encara que totes hipòtesis han de ser falsades. La certesa subjectiva és la que obtenim al estar completament segurs de una proposició.
Títol secundari : Saber coincidir a l'existència.
Aquest text és una adaptació del text <<De la esencia de la verdad>> escrit per Martin Heidegger. El text s'estructura en dos paràgrafs.
En el primer paràgraf, qüestiona el terme de la veritat, parlem de la veritat sense saber el què és i per tant estem parlant sense saber, per tant som ignorants, aquest món esta format per objectes i aparençes res més.
També utilitzem el terme cert o fals cuan, tenim una certesa subjectiva sobre algun terme o concepte. L'objectiu del coneixment és obtenir resultats certs. El problema és que no podem estar segur que quelcom és vertader. Per poder determinar si una proposició és certa ha de concordar amb la proposició incial. La ment és un mirall de la realitat.
Dubte : Estat en què no es pot afirmar o negar la veritat d'un judici per què les raons que están a favor i les que están en contra tenen una força semblant.
Certesa subjectiva : Estat en què la ment afirma la veritat d''un judici sense admetre cap possibilitat d'equivocació.
Per tant un dubte podría ser una proposició real si no es pot negar amb una altre. Encara que totes hipòtesis han de ser falsades. La certesa subjectiva és la que obtenim al estar completament segurs de una proposició.
0 comentaris: