Des de diferents punts de vista, dos homes miren el mateix paisatge. Tanmateix, no hi veuen el mateix. La situació different fa que el paisatge s'organitzi davant d'ells de different manera. El que per a un ocupa el primer terme i acusa amb vigor tots els detalls, per a l'altre es troba en últim terme i queda obscur i borrós. A més, com que les coses posades unes darrere les altres s'oculten totalment o en part, cada un percebrà porcions del paisatge que no arriben a l'altre. Tindria sentit que cada un declarés fals el paisatge aliè ? Evidentment, no; tan real és un com l'altre. Però tampoc tindria sentit que estan d'acord, en vista de no coincidir els paisatges, els jutgessin com a il·lusoris. Això suposaria que hi ha un tercer paisatge autèntic, que no es troba sotmès a les mateixes condicions que els altres dos. Ara bé, aquest paisatge arquetípic no existeix ni pot existir. La realitat cósmica és tal, que només pot ser vista sota una perspectiva determinada. La perspectiva és un dels components de la realitat. Lluny de ser-ne la deformació, n'es l'organització.
Cada vida és un punt de vista sobre l'univers. En rigor, el que veu no ho pot veure una altra. Cada individu-persona, poble, època- és un òrgan insubstituible per a la conquesta de la veritat. Hues ací com aquesta, que per si mateixa és aliena a les variacions històriques, adquireix una dimensió vital. Sense el desenvolupament, el canvi perpetu i la inesgotable aventura que constitueixen la vida, l'univers, l'omnímoda veritat, quedaria ignorada.
Adaptat de José Ortega y Gasset,
El tema de nuestro tiempo.
Aquest text el que ens vol dir es que cadascun de nosaltres veiem els objectes i coses de diferent manera que ho pot fer una altra persona. El que veiem pot ser que no sigui la interpretació de la realitat, ja que nosaltres sabem que és el que veiem, per els conceptes que hem asociat als objectes observats.
La realitat còsmica és l'única que podem observar tots desde una mateixa perspectiva, per tant la realitat còsmica no es res més que la veritat, allò que no sabem determinar exactament el que és.
Títol secundari : Realitat i coneixement.
El text recolza la idea del dogmatisme, afirma que l'èsser humà es capaç d'obtenir el coneixement total de la realitat que ens envolta, és a dir, que és una veritat sense crítiques ni qüestions.
És un text dogmàtic ja que no es pregunta per què diferente éssers humans veuen coses diferente si observen el mateix element, es limita a acceptar-ho.
Jo crec que les persones que accepten le steories que els demés diguin perque tenen pinta de ser veritat, tenen la posibilitat de viure enganyades, ja que no el que ens diuen es cert, per que aquesta afirmació es pot basar en el que sabem però no en la ralitat que no coneixem.
El Dogmatisme, és una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l'èsser humà d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Planteja així una visió molt optimista sobre les capacitats humanes del coneixement científic.
L'escepticisme, és un corrent filosòfic que es basa en el dubte. Els escèptics desconfiaven de la capacitat de la raó per descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses.
Mentre que els domgátics acceptaven cualsevol cosa sense qüestionarla, els escèptics desconfiaven d'aquesta afirmació, ja que nosaltres només percebem l'aparença de les coses no la realitat.
És un text dogmàtic ja que no es pregunta per què diferente éssers humans veuen coses diferente si observen el mateix element, es limita a acceptar-ho.
Jo crec que les persones que accepten le steories que els demés diguin perque tenen pinta de ser veritat, tenen la posibilitat de viure enganyades, ja que no el que ens diuen es cert, per que aquesta afirmació es pot basar en el que sabem però no en la ralitat que no coneixem.
El Dogmatisme, és una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l'èsser humà d'accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Planteja així una visió molt optimista sobre les capacitats humanes del coneixement científic.
L'escepticisme, és un corrent filosòfic que es basa en el dubte. Els escèptics desconfiaven de la capacitat de la raó per descobrir la veritat, ja que les sensacions per les quals es percep la realitat només mostren l'aparença de les coses.
Mentre que els domgátics acceptaven cualsevol cosa sense qüestionarla, els escèptics desconfiaven d'aquesta afirmació, ja que nosaltres només percebem l'aparença de les coses no la realitat.
Què vol dir Ortega quan afirma que “la perspectiva és un dels components de la realitat???
Amb què compara aquest text el coneixement de la realitat??