“Només resta un discurs possible: l’ésser és. I tot ens mostra que ha estat inengendrat i que no és moridor, car és únic, i immòbil i sense fi. No ha estat ni serà mai, perquè és ara mateix sencer i, a la vegada, u i continu. Si no, ¿quin origen tindra? ¿Com, d’on podria haver sorgit? No permetré que diguis o pensis res d’allò que no és, puix no és expressable ni pensable que no sigui. ¿Per quina necessitat hauria esdevingut ésser més aviat o més tard si prové del no-res? És, doncs, necessari que sigui absolutament o que no sigui. Mai cap força de fe no permetrà que, d’allò que ha estat, en neixi res, llevat d’allò mateix. Així, ni fer-se ni destruir-se no és permès per la Justícia, com si s’hagués relaxat, ans, al contrari, manté les cadenes fermes. Veredicte sobre el cas: o és o no és. Certament, ja està decidit -com és obligat- que una via és impensable i inexpressable (perquè no és una veritable via), però que l’altra, tal com és és autèntica.” (frag. 8 D-K)
Idees principals
Biografia de Parmènides
0 comentaris: