“ D’allà d’on ve el naixement als éssers, allà trobem també la seva destrucció, segons la necessitat. És com si es paguessin mútues retribucions i penes per la seva injustícia, segons l’ordre del temps.”
Aquest text principalment ens vol transmetre directament el concepte de l’ápeiron que té com a principi l’etern retorn.
La creació és la destrucció.
L’escriptor d’aquest text va ser Anaximandre un filòsof Jònic considerat el primer científic en utilitzar l’experimentació com un mètode per contrastar el fets amb l’experiència.
Tot i que aquest text és molt breu i conté només un concepte les idees exposades en ell són realment complexes i difícils d’entendre. Però bàsicament el que Anaximandre ens vol dir es que tot el que neix mor, crean així una mena de procés ciclic que mai acaba. Per tant aquesta justícia és la que equilibra el món, ja que com bé sabem el nostre planeta la Terra, en quan a la natura es regula ella mateixa i la natura ens regula a nosaltres.
Això vol dir que el terme del univers tal i com el coneixem segons el text no és el limit si no que no hi ha un limit definit al nostre espai.
El terme ápeiron definex tot allo que no té límit per tant el nostre cosmos está delimitat per una sèrie de tanques. Però el que realment em desconcerta d’aquest terme es que no hi ha un límit per tant això vol dir que la nostra vida mai acaba i que per tant en diferents etapes, cossos i llocs podriem perviure per molt de temps.
0 comentaris: