Interactualisme moral: Teoria que relaciona la virtut amb el coneixement i defensa que és impossible obrar malament amb consciència, ja que s’actuaria des de la ignorància.
Maièutica: Mètode creat per Sòcrates que ajuda a donar llum a la veritat.
Hedonisme: Model de felicitat que esmenta quela felicitat s’aconsegueix experimentant el plaer i fugint del dolor
Eudemonisme: Model de felicitat que esmenta que aquesta s’aconsegueix amb l'autorealització.
Autorealització: Assolir metes i somnis pròpis d’un ésser humà.
Prudència: Virtut que ens ajuda a deliberar, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida. També troba termes mitjos entre excessos i defectes.
Autosuficiència: Model de felicitat que consisteix en subsistir per si mateix.
Pau interior: Fer-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
Utilitarisme: Teoria que defensa que la meta de la moral consisteix en arribar a la màxima felicitat per al màxim nombre de persones.
Aritmètica dels plaers: Mesura susceptible dels plaers segons la seva intensitat, durada..
Ètica deontològica: Vessant de l’ètica relacionada amb la justícia que es preocupa pel deure.
Ètica teleològica: Vessant de l’ètica que es preocupa per la finalitat.
Imperatiu categòric: Imperatiu que obliga de manera incondicional i universal.
Autonomia moral: Característica d'una persona que s'auto imposa deures i defensa els valors segons els seus propis principis universals.
0 comentaris: