Materialisme cibernètic : Teoria que defensa que el cervell és un ordinar complex que fa a l’ésser humà un autòmat conscient.
Materialisme emergentista : Teoria que defensa que el que és mental no es redueix a allò físic, sinó que emergéis evolutivament del que és físic.
Monisme materialista : Teoria que defensa que el psiquisme humà és conseqüència del cervell.
Hilemorfisme : Teoria que defensa Aristòtil on esmenta que l’ànima i cos són dos principis inseparables d’una única substància i només separats en la ment.
Dualisme platònic : Teoria defensada per Plató on diu que l’ésser humà està format per cos i ànima, però aquesta unió és accidental. L’ànima és immortal i immaterial i el cos és material i mortal.
Dualisme interaccionista : Teoria que defensa que la ment i el cervell són dues realitats diferents que poden interaccionar i ser una ment autoconscient.
Interaccionisme emergentista : Teoria defensada per Popper on explica la interració dels tres mons relacionats amb el cos i l’ànima: el físic, el psíquic i el cultural.
Raó teòrica : Utilització de la racionalitat per arribar a la veritat.
Raó pràctica : Utilització de la racionaltat per assolir la felicitat.
Raciovitalisme : Teoria defensada per Ortega i Gaset, esmenta que la raó és un element constitutiu de la vida i aquesta no es pot entendre sense raó.
Acció comunicativa : Acció orientada a la comprensió, es a dir l’acord entre dues posicions.
Racionalitat instrumental : Teoria que defensa que el coneixement teòric és un instrument que utilitza mitjans per obtenir fins.
Persona (segons Boeci) : Substància individual de naturalesa racional.
Dignitat : Dret que ha de disposar tota persona segons el pensament Kantià perquè som un fi, no un mitja. Som intercanviables, únics i irrepetibles, a més a més tenim valor absolut.
Personalisme : Corrent filosòfic que defensa que l’ésser humà és una realitat individual i comunicativa a la vegada.
Existència encarnada : Capacitat d'autoconsciència d'una persona, és a dir, sortir de si mateixa i obrir-se a les altres coses.
Compromís : Conjunt de promeses compartides en què intervé la llibertat de la persona.
Capacitat crítica : Tret de la persona a ser crítica i ser capaç de dir no a quelcom.
Proximitat : Donació de quelcom del propi ésser a una altre persona només pel fet de necessitar-ho.
0 comentaris: